02
CaixaForum Barcelona
01
Tatoo. Art sota la pell.
Oberta des del 17 de maig fins el 28 d'agost , "Tatoo. Art sota la pell", aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA, França, Suïssa i la Polinèsia.
L’exposició es remunta als orígens del tatuatge i analitza el ressorgiment d’aquest fenomen, que és permanent i global avui dia. A través d’un enfocament antropològic, geogràfic i artístic, explora les funcions i els usos diversos del tatuatge en diferents èpoques i cultures. El tatuatge desenvolupa un múltiple paper social que dona lloc a una àmplia varietat de representacions, com la pràctica ancestral i identitària o com a objecte de fascinació i creació artística contemporània.
Com a particularitat, es presenta una vintena de models de silicona tatuats per mestres d’aquest art, com també una altra vintena de projectes de tatuatge pintats a kakemonos. A més de la història del tatuatge i de les seves arrels antropològiques, l’exposició vol destacar el gest de l’artista, els intercanvis internacionals entre tatuadors i l’aparició d’estils sincrètics.
L'espai estava dividit en diferents sales. La primera era la presentació sobre l'exposició i els inicis de del tatuatge. Les sales següents anaven sobre el tatuatge en diferents regions o països del món i, finalment, l'última anava sobre el tatuatge actualment.
Personalment, és una de les exposicions més úniques que he vist aquest any. M'ha semblat molt interessant saber una mica més sobre aquesta branca del món del art i veu-re com és remonta a fa molt més de temps enrere i té molta més història que la majoria de nosaltres pensem.
02
La màquina Magritte.
La Màquina de Magritte, aplega una selecció de pintures procedents de museus i col·leccions d’arreu del món en total 65. És una exposició dedicada a l’artista surrealista belga que explora la seva sorprenent i atractiva obra, que es caracteritza per jugar amb la lògica visual i posar en dubte les nostres categories perceptives.
L'exposició estava dividida en diferents sales, les quals, les portes, estaven dissenyades amb personatges o objectes característics de l'artista. A cadascuna d'elles podíem trobar diferents obres fetes per aquest mateix.
El 1950, en col·laboració amb alguns amics, Magritte va escriure el prospecte La Manufacture de Poésie, un catàleg de productes imaginaris entre els que destaca la “Màquina Universal per fer quadres”. Aquesta màquina faria possible compondre de manera pràctica una quantitat il·limitada de quadres pensants. L’exposició parteix de la hipòtesi que la Màquina Magritte existeix i que consta de diversos dispositius interconnectats que corresponen a conceptes recurrents en l’obra de l’artista, com ara el mimetisme i la megalomania.
Personalment, vaig gaudir molt d'aquesta exposició. Mai havia vist un estil com el de Magritte i em va agradar molt, tant les tonalitats, com les formes i temàtiques que caracteritzen els seus quadres.
