02
sorry we missed you
Ken Loach
Director: Ken Loach
Biografia del director:
Kenneth Loach, va néixer el 17 de junio de 1936 a Anglaterra, Regne Unit i encara és viu amb 85 años.
Als 25 anys, mentre estudiava dret al St Peter's College d'Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques actuant al grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre. No obstant això, estava més interessat en el món audiovisual, així que, després d'obtenir el 1963 una beca a la cadena de televisió BBC, s'inicia a la direcció on el 1964 comença a dirigir una sèrie de docudrames, el més famós dels quals és Cathy Come Home. Va ser una de les pel·lícules més controvertides produïdes per la BBC, que va arribar fins i tot a provocar que es modifiquessin les lleis sobre els sense sostre.
Des de llavors i fins a principis dels 80, Loach va dividir el seu temps entre el cinema i la televisió. El Channel Four va prohibir els seus documentals Als anys 90, amb els canvis polítics, la seva carrera es revitalitza.
Gènere: Drama
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema social, cinema d'autor
Format de la pel·lícula: Format de 35 mm o pas universal
Guió: Paul Laverty
01
Argument.
Ricky i la seva família han estat lluitant per tirar endavant econòmicament des de la crisi. Un dia es presenta una oportunitat de treballar com a repartidor amb el què podrà crear el seu propi negoci. Al principi tot sembla molt fàcil però aviat començaran a aparèixer complicacions. El treball de la seva dona com a cuidadora, les relacions amb els seus fills… seran aspectes que complicaran els forts llaços familiars.
02
Recursos visuals.
Plans: Plans generals (per mostrar els espais oberts i les carreteres), plans mitjans (quan estan menjant a taula), primers plans (per mostrar les expressions) i plans detalls per ensenyar objectes rellevants entre altres.
Moviment de la càmera: Una característica destacable de la pel·lícula és que la càmera sempre és estable.
Posada en escena:
La posada en escena és simple i quotidiana. Els escenaris són la casa de la família, les cases de les persones de qui te cura la mare, les carreteres i la seu d'enviament de paquets. No hi ha elements irreals, els llocs i objectes els podriem trobar en el nostre dia a dia (si visquessím a Londres).
Els principals escenaris que es repeteixen al llarg de la pel·lícula són: la furgoneta, la casa, la oficina del seu cap. Altres escenaris secundaris podrien ser: les cases de les persones que cuida la mare, els llocs on el fill pinta els graffiti, també apareixen imatges al carrer.
Actors i personatges:
Kris Hitchen→ Ricky, Debbie Honeywood→ Abby, Rhys Mcgowan→ Seb, Katie Proctor→ Liza Jane, Ross Brewster→ Maloney, Charlie Richmond→ Henry, Julian Ions→ Freddie, Sheila Dunkerley→ Rosie, Maxie Peters→ Robert, Christopher John Slater→ Ben, Heather Wood→ Mollie, Albert Dumba→ Harpoon, Natalia Stonebanks→ Roz, Jordan Collard→ Dodge, Dave Turner→ Magpie
Continuïtat:
La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais i personatges. Té un ordre cronológic que li és falmiliar a l'espactador. Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i et presenten l'interior i exterior dels espais quan la càmera acopmanya un personatge. D'aquesta manera sempre saps qui fa què, on està, perquè està allà etc. No hi ha flashbacks ni flashfowards. L'audiència s'assabenta dels events del passat mitjançant relats que expliquen els personatges o fotografies mostrades.
Escenografia: Va ser filmada a Anglaterra.
Recursos estilístics: Hi ha elipsis temporals però no aporten res a la història.
Banda sonora: Feta per George Fenton. No és un aspecte en qual la pel·lícula destaqui però ambienta i ajuda a la continuïtat de la pel·lícula.
To del llenguatge: Informal o familiar. Depenent del context i situació canvia. A vegades utiliza un to més irònic o tràgic.
Llum i color: Llum natural en la majoria del film però considero que té poca il·luminació en el sentit de que és una pel·lícula molt apagada amb colors desaturats, predomina el gris i els colors fred i sempre està nublat. Aquesta “foscor” dóna una sensació de tristesa. Però si que es veritat que en les escenes on surten feliços utilitzen tons més càlids o surt el sol.
Vestuari: Utilitzen roba / vestuaris casuals, roba de carrer. També utilitzen roba de treball, especialment la mare amb el seu uniforme de cuidadora. És una pel·lícula molt senzilla respecte als vestuaris però cadascun dels personatges té el seu propi estil cosa que els caracteritza més.
03
Descripció d'un personatge.
Liza Turner, la germana petita.
Liza és un personatge fundamental i molt important en l’argument de la pel·lícula, és la filla i la germana però a part de representar aquests personatges ella és la unió de la família, especialement entre el germà i els pares i sense ser intensional, càrrega amb els problemes de tots sense que ningú es doni compte.
Penso que és un personatge molt madur per la seva edat ja que ha passat per tot aquest tipus de situacions ella sola en comptes de viure la infància que li pertocaria. Una escena molt memorable d’ella és quan confessa que ha sigut ella la que ha robat les claus de la furgoneta mentres plora mostrant, ingenuament com vol que tot sigui com abans.
No és un personatge que destaqui com per exemple ho fa el seu germà però és la que aporta el pegament de la família i la seva relació amb aquesta fa que la història es desenvolupi.
04
Explicació de una escena.
Repartiment pare i filla.
En aquesta escena es mostra al Ricky i la Liza repartint els paquets durant el dia junts. Mostra la complicitat dels personatges i la relació de pare-filla que tenen.
Aquesta ha sigut una de les meves escenes preferides ja que és una de les poques escenes d’aquesta pel·lícula, generalment repleta de problemes i preocupacions, on se’ls pot veure genuïnament feliços com a pare i filla.
Però encara i que sigui un moment molt maco en el film, no deixa de un escenari efímer i relativament trist perque aquests moments de felicitat haurien de passar en els seu temps lliure però estan convertint el moment de feina en una cosa especial ja que no tenen una altre opció.
Podem veure com passa el mateix en la escena on acompanyen a la mare a treballar en una urgència que sorgeix mentres estan dinant tots junts.
Tècnicament, l’escena consta de seqüències curtes i simples, com la majoria del film però inclou curts desde diversos angles, amb la càmera a mà i alguns plans detall. Aquests plans creen un ambient de velocitat, que representa la rapidesa que necessiten a l’hora de fer encàrrecs, al contrari dels plans llargs que s’utilitzen a vegades en escenes de converses.
