02
panoràmic
01
El dit a l'ull. L'inconscient fotogràfic.
Aquesta és un exposició situada al Museu de Granollers, la qual es trobarà en aquest espai fins al 28 de novembre i està comissariada per Joan Fontcuberta, un artista especialitzat en fotografia.
Els artistes que hi participen son Joachim Schimdt, Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen, Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan.
És una selecció internacional i intergeneracional de treballs de gran riquesa plàstica i conceptual, que il·lustren el joc i l’exploració del llarg i productiu recorregut a través de les múltiples vessants que presenta l’atzar.
En aquesta exposició podem veure com cada artista desenvolupa l'atzar de manera diferent. Com per exemple l'obra de Roberto Huarcaya qui s’emporta grans full de paper fotosensible a la selva amazònica i deixa que la claror de la lluna impressionin l’ombra d’arbres i matolls. O l'obra de Francele Cocco, qui vam tenir el plaer de conèixer i escoltar, la qual transforma el desastre imprevist en oportunitat. És una obra, que com ella mateixa va explicar, que va sortir d'una època d'incertessa on no semblava que res l'inspirés ni trobés la sort de la seva part, ja que durant una tempesta tot el seu treball va quedar arruïnat, d'aquí es on va sortir la inspiració per a la seva obra "grafia", un llibre d’imatges accidentals, fetes o quasi fetes, amb llum, píxels i text.
Personalment, hi vaig gaudir molt d'aquesta exposició, va ser tot un descobriment per a mi i vaig trobar fascinant els mètodes que els artistes hi van fer servir. També va ser un gran plaer poder escoltar a la mateixa Francele Cocco parlar sobre la seva obra.
imatges
02
Roca Umbert
A la Roca Umbert trobem exposades diverses exposicions que formen part del Festival Panoràmic fins al 14 de novembre. Aquestes son:
1. One minute forever d’Erwin Wurm (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
- Erwin Wurm reubica els objectes donant-los una nova funció, alhora que s’humanitzen al mateix temps que s’objectualitza el cos humà. Aquest artista ens proposa la idea de fer nosaltres mateixos escultures en un minut. Va estar amb nosaltres l'Andrés Hispano qui ens va poder explicar una mica més sobre auqeta original exposició. Va ser molt divertit recrear les escutures amb els companys i fer les activiats proposades. Personalment, va ser la meva preferida.
2. No place like home de Weronika Gesicka (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
- L'artista recupera imatges antigues que representen famíies les quals manipula a través del collage digital buscant transmetre nous aspectes. Ella pretén simular el funcionament de la nostra memòria.
Va ser fascinant veure el seu treball. Em va inspirar molt per a idees properes en les meves futures fotografies.
3. The Immortal Jellyfish de Rosana Antolí (14 d’octubre - 28 de novembre) a la tèrmica.
- L'artista volia explorar les interseccions entre art, política i estils de vida. Per a aquesta intervenció, Antolí associa les altes temperatures que va patir la central tèrmica amb el canvi climàtic, i proposa una ficció on aquesta central és el refugi de la medusa immortal. Personalment, crec que a cadascú ens va transmetre coses diferents ja que és una exposició molt subjectiva però totalment immersiva des de el moment en que hi entres a l'espai en tots els sentits possibles des de l'oïda fins a la vista. No la vaig entendre del tot ja que mai havia presenciat una exposició d'aquest estil però crec que aquesta és la art menys important i que el que l'artista intenta és aconseguir que cada persona hi senti i percebi coses diferents segons ells mateixos i penso que ho va aconseguir completament.
4. Top Manta del Sindiat de Manters (14 d'octubre- 28 novembre) una exposició a l’espai públic comisariada per Lucía Piedra.
- L’associació de mantera ha utilitzat aquesta exposició com a manera reivindicació de drets que tenen a veure amb la vida digna i amb la seva visibilització. És una exposició a l'aire lliure on tenim una composició d'imatges amb grafitis. Em va semblar molt impactant a primera vista i que crida molt l'atenció, també em va agradar molt el seu disseny.
5. Imaginació especulativa: El llegat afrofuturista (14 d'octubre- 28 novembre) comisariada per Mercè Alsina, on participen artistes com: John,Akomfrah, Nuotama Bodomo, Fabrice Monteiro i més.
- Els artistes han utilitzat materials audiovisuals, collages, llibres, música tots relacionats amb la identitat i cultura africana. Una exposició molt visual, variada i colorida que dona ganes de fotografiar tots els seus detalls.
Per concloure, mencionar que va ser una estona molt entretinguda ja que vam veure, i participar, en exposicions de tot tipus súper diverses e interessants que la majoria de nosaltres no havia vist mai abans. També mencionar la exposició sobre les cartes del tarot o tots els llibres de fotografia que hi havien amb treballs espectaculars.
imatges
03
Santa Mònica
Tabula Rasa
Reacció en cadena
Es tracta d'una exposició feta per Mònica Rosselló i Jordi Guillumet. Es va acabar l'any 2000 i s'ha tornat a inaugurar després de molt de temps. Se centra en el concepte d'utilitzar una taula blanca com a paper blanc, sobre el qual cadascú ha de dibuixar i crear la seva pròpia història.
En aquesta exposició hem vist un gran drap blanc rodó amb fotos projectades. Aquests ens poden portar a la nostra vida o als records de la infància. La llum utilitzada juga un paper molt important perquè es projectarà uns segons i després s'apagarà, també fa referència a la memòria i a com recordem les coses.
Tot i que es tracta d'una exposició amb imatges predeterminades, la persona que mira l'exposició en pot formar part, perquè si hi ha un buit entre les llums, fa servir el seu cos per fer-la projectar. Quan la tela s'apaga, es mantindran les ombres que s'han projectat sobre la tela.
Personalment, es una exposició de la qual vaig gaudir molt al tenir aquesta part interactiva i vaig poder passar-ho bé amb els companys.
Aquesta exposició va ser creada per Dina Kelberman i Jonathan Brown, però comissariada per Fèlix Pérez-Hita i Jonathan Brown. Les imatges utilitzades en aquesta exposició expliquen una història, és a dir, cada imatge està relacionada amb la imatge anterior, en la qual algunes són més reals i altres més abstractes. Això crea un recorregut on totes les imatges estan connectades per algun detall, ja bé una forma geomètrica o un color.
També mencionar l'exercici "encadenat" que vam fer abans de l'exposició on vam realitzar el mateix i que en quant vam veure l'obra vam ser capaç de reconèixer el que havíem fet plasmat en aquesta. Des de el meu punt de vista és una de les meves obres preferides que em vist fins ara. Totes les fotografies eren precioses i la forma en la que es relacionaven era molt satisfactòria.
Vam poder veure altres exposicions com "Energia, cultura i canvi climàtic". Col·laboració amb Joana Moll on ens presenten de forma gràfica la contaminació que produeix Santa Mònica i com reduir-la un 50% amb una taula de negociació.
O "Desnonament" amb col·laboradors com són la Luana Raiter i el Pedro Bennaton. És un poema èpic que, com a l'obra original, només es representa quan és sota demanda la qual compta amb escultures, vídeos, escenaris, i cada personatge té un lloc
específic a l'espai on colocar-se.
Al centre d'arts Santa Mònica vam gaudir de l'exposició: EXPOSAR, NO EXPOSAR-SE, EXPOSAR-SE, O EXPOSAR on van participar artistes com: Dina Kelberman i el Jonathan Brown amb l'obra Reacció en cadena, i la Mònica Rosselló i el Jordi Guillumet amb Tabula rasa.
Altres
