02
cinema espanyol
01
Context històric.
ANYS 50
Els anys 50 a Espanya van ser un moment de pobresa i endarreriment. Era un país en el qual “no existia futur”. Ja que quan va finalitzar la Guerra Civil, el país estava enfonsat, de carrers de terra o empedrats, nens corrent d’un costat a un altre entre ruïnes, tothom passant gana, població plena d’analfabetisme i de penuria. O sigui que en general tot anava fatal, tant polítca, social com econòmicament. Això també va afectar al tema artístic, ja que parlant des d’un punt de vista audiovisual molts artistes van agafar aquesta tràgica situació i van fer referències a les seves obres com per exemple Luis Berlanga, un director de cinema.
ANYS 60
Els anys 60 s’han anomenat per alguns historiadors els «feliços 60» o els «anys daurats», als ser el període més perllongat del segle XX en el que es visqué una situació d’estabilitat política i econòmica en gran part del món.
A Espanya, amb l’integració a la ONU l’any 1955 i l’aprovació del Pla d’Estabilització i la pujada al poder dels tecnòcrates catòlics de l’Opus Dei l’any 1959, s’acabà l’autarquia econòmica i l’aÏllament polític i el franquisme s’integrà plenament en el món capitalista. El turisme passà a ser un element important en la seva economia.
ANYS 70
En la dècada dels 70 es va produïr una acceleració de la mundialització de l’economia. La indústria i les inversions es desplaçaren cada cop més d’Europa i USA als països del 3er món i els capitals es mogueren cada cop amb menys controls. També, les crisi econòmiques eren cada cop més frequents, intercalades entre períodes de creixement. dels 70, a Europa occidental i als Estats Units es caracteritzà per l’inici de la decadència del model de societat de creixement i plena ocupació que havia predominat als feliços 60.
Van ser una dècada de canvis, d’experimentació, d’evolució, de trencament, d’estètica molt reconeixible. Vistos des de la perspectiva d’avui, són deu anys en què Espanya va canviar d’era. Els 70 van ser anys de canvis en molts terrenys del coneixement: la música, el cinema, els costums quotidians, la publicitat, els valors socials, el periodisme, l’electrònica, les relacions familiars...
ANYS 80
Acceleració de la mundialització de l’economia.
Indústria i inversions es desplaçaren cada cop més d’Europa i USA als països del 3er món.
Capitals es mogueren cada cop amb menys controls.
Crisis econòmiques eren cada cop més freqüents
02
Característiques.
ANYS 50
1. Diversos films històrics
2. Valors patriòtics
3. Temàtica religiosa
4.Sorgeix el cinema policíac, ja que busquen la representació més realista posible.
5. Cinema negre
6. Tractament de temes tabú
ANYS 60 I 70
1. Característica per els grans canvis al cinema. ( aparició de cinemes com el 3D, Cinerama o el odorama)
2.Utilització popular de la pantalla panoramica
3. Característiques produccions en europa pels americans, ja que ahorren diners.
4. Cinema alternatiu
5. Poc comercial
6. Experimental
7. Vanguardista
8. Complex i compromès
9. Punts de vista revolucionaris com el feminisme
10. Baix presupost
11. Apareix el cinema d’autor
12. Iniciat amb obres dels anys 50
ANYS 80 I 90
1. Època característica per l’aparició de DVD, i la televisió per cable.
2. Augment del cinema jove, el sexe i les drogues.
3. Utilització d’efectes visuals
4. Utilització del magnetoscopi, creat per Ampex (1956).
5. Diversos videos domèstics
6. Entreteniment domesti
03
Pel·lícules representatives del corrent.

MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS
FITXA TÈCNICA
Títol original: Mujeres al borde de un ataque de nervios.
Any: 1988
Durada: 89 min.
País: Espanya
Direcció: Pedro Almodóvar
Guió: Pedro Almodóvar
Música: Bernat Bonezzi
Fotografia: José Luis Alcaine
Repartiment:
Carmen Maura, Antonio Banderas, Julieta Serrano, Rossy de Palma, Maria Barranco, Chus Lampreave, Guillem Montesinos, Fernando Guillén, Kiti Mánver, Loles León, veure 5 més
Gènere: Comèdia. Drama / Comèdia negra. Històries creuades
SINOPSI
Pepa i Iván són actors de doblatge. Ell és un faldiller empedreït i, després d'una llarga relació, trenca amb la Pepa: li deixa un missatge al contestador demanant-li que li prepari una maleta amb les coses. La Pepa, que no suporta viure en una casa plena de records, decideix llogar-la. Mentre espera que l'Ivan vagi a recollir la maleta, la casa se'l va omplint de gent extravagant de la qual aprendrà moltes coses sobre la solitud i la bogeria.

PEPI, LUCI, BOM Y OTRAS CHICAS DEL MONTÓN
FITXA TÈCNICA
Títol original: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón.
Any: 1980
Durada: 80 min.
País: Espanya
Direcció: Pedro Almodóvar
Guió: Pedro Almodóvar
Música: Alaska y los Pegamoides
Fotografia: Paco Femenía
Repartiment:
Carmen Maura, Olvido Gara "Alaska", Eva Siva, Kiti Mánver, Cecilia Roth, Julieta Serrano, Félix Rotaeta, Ricardo Franco, Concha Grégori, Pedro Almodóvar, Mercedes Guillamón.
Gènere: Comèdia / Amistat. Homosexualitat. Pel·lícula de culte.
SINOPSI
Luci, una mestressa de casa abnegada, Pepi, la seva veïna "moderna", i Bom, una rockera diabòlica formen un trio esbojarrat que viu al ritme desacompassat de La Movida. La violació de Pepi modifica el destí de tots els personatges.

EL VERDUGO
FITXA TÈCNICA
Títol original: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón.
Any: 1963
Durada: 90 min.
País: Espanya
Direcció: Luis García Berlanga
Guió: Rafael Azcona, Luis García Berlanga, Ennio Flaiano.
Música: Miguel Asins Arbó.
Fotografia: Tonino Delli Colli (B&W).
Repartiment:
José Isbert, Nino Manfredi, Emma Penella, José Luis López Vázquez, Ángel Álvarez, María Luisa Ponte, María Isbert, Julia Caba Alba, Guido Alberti, Erasmo Pascual, ...
Gènere: Comèdia / Sàtira. Comèdia negra. Pel·lícula de culte.
SINOPSI
José Luis, l'empleat d'una funerària, projecta emigrar a Alemanya per convertir-se en un bon mecànic. La seva xicota és filla d'Amadeo, un botxí professional. Quan aquest els sorprèn a la intimitat, els obliga a casar-se. Davant l'afanyant falta de mitjans econòmics dels noucasats, Amadeo, que està a punt de jubilar-se, intenta persuadir José Luis perquè sol·liciti la plaça que ell deixarà vacant, cosa que li donaria dret a un habitatge. José Luis acaba acceptant la proposta del seu sogre amb el convenciment que no es presentarà mai l'ocasió d'exercir un ofici tan ignominiós.

BIENVENIDO MR. MARSHALL
FITXA TÈCNICA
Títol original: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón.
Any: 1953
Durada: 75 min.
País: Espanya
Direcció: Luis García Berlanga
Guió: Juan Antonio Bardem, Miguel Mihura, Luis García Berlanga.
Música: Jesús García Leoz.
Fotografia: Manuel Berenguer (B&W).
Repartiment:
José Isbert, Lolita Sevilla, Manolo Morán, Alberto Romea, Elvira Quintilla, Luis Pérez de León, Félix Fernández, Fernando Aguirre, Joaquín Roa, Nicolás Perchicot, ...
Gènere: Comèdia / Sàtira.
SINOPSI
Anys 50. Villar del Río és un petit i tranquil poble on mai passa res. Tot i això, el mateix dia que arriben la cantant folklòrica Carmen Vargas i el seu representant, l'alcalde (Pepe Isbert) rep la notícia de la imminent visita d'un comitè del Pla Marshall (projecte econòmic americà per a la reconstrucció d'Europa). La novetat provoca un gran enrenou entre la gent, que es disposa a oferir als americans una rebuda molt especial.
04
Personatges importants del corrent.

PEDRO ALMODÓVAR
- Director, guionista i productor espanyol
- 2 premis Oscars, 1 premi Ariel i varis premis Goya
- 2017: president del jurat del Festival de Cannes
- Estil únic on el melodrama clàssic el combina amb elements de la cultura espanyola i la kitsch.
- Importància al color.
- Tangos, boleros i coples.
- Mostra la sexualitat, les drogues i la homosexualitat.
- ”Chicas Almodóvar”
- Un dels membres més importants dins la Movida madrilenya.
- Influencia a Lucrecia Martel o Quentin Tarantino.

LUIS GARCÍA BERLANGA
-Director i guionista espanyol
-1 premi Goya, entre d’altres
-Canvia el cinema espanyol (en aquell moment propagandístic)
-Treballava amb Rafael Azcona.
-Misoginia, drames conjugals i erotisme.
-Sabia fer de temes senzills una trama complexa, amb brillantor narrativa.
-Reflexa la cultura espanyola a les seves obres.
-Humor satíric i bordaç.
-Tractava temes polítics (anarquista obertament)
-Fetitxes.

JUAN ANTONIO BARDEM
-Director espanyol
-1 premi Goya, nominat a un Oscar amb “La venganza”
-Primer director espanyol convidat com a jurat al festival de cinema de Cannes.
-Creix a una família d’artistes.
-Company de Berlanga, treballant junts posteriorment.
-Molt aclamat internacionalment.
-Problemes deguts a la censura que li fan gravar a altres països com Mèxic, Argentina o Bulgaria.
Lo que la censura ocultó - YouTube
Altres directors importants a destacar:
-Carlos Saura
-Luis Buñuel
-Víctor Erice
-José Luis Guerín
-Fernando Fernán Gómez
-Josefina Molina
-Iciar Bollaín
-Ana Mariscal
Guionistes importants a destacar:
-Luis Buñuel
-José Luis Borau
-Diego San José Castellano
-Pilar Palomero
-Icíar Bollaín
Actors importants a destacar:
-Penélope Cruz
-Imanol Arias
-Carlos Larrañaga
-Paco Martínez Soria
-Sara Montiel
-Carmen Maura
-Luis Tosar
-Amparo Soler Leal
-Carmen Sevilla
-José Luis López Vázquez
05
Música.
AUGUSTO ALGUERÓ (1934-2011): Parella de Carmen sevilla, compositor de música per pel·lícules com Torrente, introdueix la música moderna en el Jazz. Composa per obres protagonitzades per Marisol o Rocío Dúrcal.
ADOLFO WAITZMANN (1930-1998): D’origen argentí, autor de bso com Atraco a las tres o el musical Diferente (primera película espanyola que tracta l’homosexualitat).
LUIS DE PABLO (1930): Introdueix la vanguardia a la música del cinema espanyol, en el gènere de l’electroacústica. Treballa per Saura o per Víctor Eríce.
JOSÉ NIETO (1942): Gran protagonista a l’època dels 80, compositor de bastantes pel·lícules del director Vicente Aranda.
BERNARDO BONEZZI (1964-2012): Gran personatge de la movida madrileña, treballa amb Almodóvar en diverses ocasions i guanyador d’un Goya.
Las Mejores Bandas Sonoras / Españolas - YouTube
06
Cartellisme.
POSTGUERRA I TRANSICIÓ
A la postguerra espanyola, les grans productores i distribuïdores copien per als seus cartells el model americà.
Alhora, la transició democràtica va professionalitzar aquest sector artesà, posant-lo definitivament en mans de la indústria publicitària del cinema, amb dibuixants i dissenyadors.
CARTELLS I CENSURA
Alguns estudiosos del cinema espanyol han abordat el capítol de l'actuació de la censura franquista a l'estètica i ètica concretes del cartell de cinema.
Els cartells censurats van veure desaparèixer escots generosos, vestits entallats i en general el més mínim aspecte de dibuix eròtic o seductor.
També es van canviar títols de pel·lícules que resultaven irreverents o poc adequats segons les estretes mires de l'autoritat tant civil com a religiosa.
Prohibicions en cartells o programes de mà, dels noms de determinats actors, directors considerats antifranquistes.
CARTELLISTES DEL CINEMA ESPANYOL

JANO
Francisco Fernández-Zarza, més conegut com a Jano (1922-1992).
Jano encarnava gràficament el cinema que s'havia vist a Espanya entre els anys 40 i 70.
El seu estil característic: una gran capacitat per al retrat i l'eficàcia dels seus cartells, era el que buscaven els que el contractaven.
Va realitzar els seus primers treballs durant la Guerra Civil.
Encara que va desenvolupar gairebé tota la seva carrera al cinema també va fer cartells de teatre, circ, portades de llibres i còmic.
MAC
Pintor, ilustrador, cartellista català.
Macario Gómez (Reus, 1926) va ser un dels cartellistes cinematogràfics més significatius del panorama espanyol. Durant els més de trenta anys que l'autor va estar en actiu va ser la firma de més importància, la més admirada del panorama del cartellisme espanyol.
Als seus cartells distingim valors de difícil coincidència en altres autors. D'una banda, el seu inconformisme creador, qualitat que va evitar l'amanerament de les composicions; també que aquestes se cenyissin a un estil gràfic predeterminat.

Els seus registres creatius van ser infinits, cosa que li va permetre una versatilitat gràfica de brillantor anàloga en tot tipus de gèneres. També cal destacar la seva indestructible rebel·lia creativa.
Entre els seus cartells més aclamats figuren títols com Los diez Mandamientos, El verdugo, Agente 007 contra el Dr. No, Carmen la de Ronda, La Millonaria, Lemmy contra Alphaville, etc.

CEESEPE
Carlos Sánchez Pérez (Madrid, 1958-2018)
Va ser un pintor i il·lustrador espanyol.
Autor prolífic, especialment en dibuixos i collages, el seu estil es pot enquadrar al pop art.
Amb 16 anys es va iniciar al món del còmic underground, a mitjans dels 70, entrant en contacte amb dibuixants i il·lustradors barcelonins.
Va ser un dels pintors més populars del boom artístic de la moguda madrilenya. La seva obra en aquesta etapa es compon de serigrafies, cartells de cinema, caràtules de discos i il·lustracions.
Va realitzar cartells per a pel·lícules com el primer llargmetratge realitzat per Pedro Almodóvar Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980).

IVÁN ZULUETA
Juan Ricardo Miguel Zulueta Vergarajauregui, artísticament conegut com Iván Zulueta (29 de setembre de 1943 - 30 de desembre de 2009), va ser un cineasta i dissenyador espanyol.
Artista heterodox va cultivar diferents àrees des de la decoració fins a la música.
És conegut principalment pel seu treball com a director i guionista de la pel·lícula Arrebato i com a cartellista de les primeres pel·lícules de Pedro Almodóvar.
ALTRES: Juan Gatti, Oscar Mariné, Cruz Novillo
MILLORS CARTELLS DEL CINEMA ESPANYOL

Surcos (1951)

Amanece que no es poco (1989)

El Verdugo (1963)

Tacones lejanos’ (1991)

El espíritu de la colmena (1973)

Acción mutante (1993)

La escopeta nacional (1978)

Tierra’(1996)
07
Reflexió.
El cinema espanyol ens sembla que ha evolucionat molt i ha influit totalment la situació política en la temàtica i l'estètica global de les pel·lícules, i això ens ha semblat de lo més interessant, veure reflexada indirectament la societat, li dona encara més significat. Encara que nosaltres hem gaudit molt més el tema de la Movida Madrilenya, també ens ha agradat t investigar sobre la Censura ja que ens sembla un moviment molt gran que no permitia la lliure expressió, i és força interessant com amb el Postfranquisme el poble es va revel·lar després d'aquesta època d'opressió. En definitiva, és un moviment imprescindible per conèixer la situació que hi havia al passat que ha ajudat a formar les bases del cinema que coneixem avui dia.
08
Webgrafia.
https://albertbatistetriado.wordpress.com/2015/03/30/els-anys-60-context-los-anos-60-contexto/
https://albertbatistetriado.wordpress.com/2014/02/05/els-anys-70-context-los-anos-70-contexto/
https://albertbatistetriado.wordpress.com/2014/09/10/els-anys-80-context-los-anos-80-contexto/
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/24/cd/m5_1/espaa.html
https://www.infolibre.es/veranolibre/espana-anos-50-miseria-capto-objetivo-carlos-saura_1_1129768.html
http://www.elblogdecineespanol.com/?p=28173
https://imagengarci.wordpress.com/2012/02/15/cine-espanol-anos%C2%B440-%C2%B450-%C2%B460-%C2%B470/
https://static.malaga.es/malaga/subidas/archivos/5/4/374845/mi-querido-cine-espanol.pdf
https://www.cosasdelcine.es/cine-espanol-anos-50/
https://www.tebeosfera.com/autores/gomez_quibus_macario.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Iv%C3%A1n_Zulueta#Carteles_(selecci%C3%B3n)
http://www.elblogdecineespanol.com/?p=28173
https://graffica.info/recordando-a-jano-el-gran-cartelista-del-cine-espanol/
https://es.wikipedia.org/wiki/Cartel_de_cine#En_Espa%C3%B1a
https://www.cookingideas.es/carteles-cine-espanol-20150214.html