02
glossari
01
Fotografia - Imatge
Enquadrament
Forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, com es capta la imatge, dins del que efectivament queda en un quadre. Pot ser horitzontal, vertical, entre d'altres.
Composició
Col·locació dels lements a la imatge.
Plans
Pla sencer, pla mitjà, primer pla ...
Llums i colors
- Com és la llum i d'on ve.
- Quins colors predominen ? Com son?
Estels
Fotografia on es veu el recorregut de la llum.
Diafragma
Dispositiu que permet regular a la càmera la quantitat de lum que entra.
Fora de camp
Tot el que no és veu a la imatge, la escena. La podem imaginar.
Profunditat de camp
Enfocació de la fotografia. Què i com esta enfocat.
Punt de vista
Picat, contrapicat, frontal ...
Efectes òptics
No hi ha a totes les imatges. Poden ser reflexos, fer una foto amb un ull de peix, entre d'altres.
ISO
Sensibilitat a la llum d'un sensor d'imatge
Ràfaga
Fotografies que capten el moviment d'un objecte.
Velocitat d'obturació
L'obturador controla el temps durant el qual entrarà la llum, la velocitat amb la que s'obre i es tanca aquest mecanisme afectarà a la quantitat que entra.
02
Exposicions d'art
Comissari
Encarregat de trobar la manera d'enllaçar temàticament les obres, o de trobar obres que es corresponguin al tema escollit. A més, també és el responsable d'escriure tot lo necessari per l'exposició.
Happening
Activitat artística amb la finalitat de crítica social i política presentada com una obra d’art.
Performance
Reemplaça a l'acció per designar les realitzacions públiques que proposen els artistes pertanyents a corrents que requereixen la presència d'espectadors per dur a terme les seves obres
Instal·lació
Lloc on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador.
03
Edició - Photoshop
Fotomontatge
Procés i resultat de crear una ilustració composta d'altres.
Efecte Kuleshov
És un efecte on s'intercalen una sèrie tomes diferents en una mateixa escena. Serveix perquè els espectadors dedueixin si les escenes tenen alguna connexió entre elles.
Collage
Tècnica artítica que consisteix en enganxar distintes imatges en la mateixa composició.
Capes
Imatges que es sobreposen sobre d'altres.
Contrast
Grau de diferència entre les llums i les ombres d'una imatge.
Correció de color
Ajust del color d'una imatge perquè coincideixi el màxim amb el color original o de la fotografia.
Pixel
Les imatges digitals estan formades per pixels, i cadascún té un to o un color específic.
Opacitat
Densitat d'un color o to, que va de transparent a opac.
PSD
És un format d'imatge que s'utilitza en el programa Adobe Photoshop.
PNG
Format d'imatge que pesa poc i és comprimit, permet la transparència. Permet que es vegi la fotografia sense un fons blanc.
Resolució d'una imatge
Indica la quantitat de detall que es pot observar en aquesta.
04
Vídeo
Stop motion
Animació en volum. És una tècnica d'animació que consisteix en capturar un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, el resultat final faci l'efecte que l'objecte es mou.
Frame o fotograma
En el cinema, un fotograma, o un quadre de pel·lícula, és una de les imatges individuals en una pel·lícula. És l'element més petit de la pel·lícula. Si es projecten molts fotogrames seguits, a una determinada freqüència, pot arribar una senasació de moviment.
Camp de visió i fora de camp
El camp de visió és el que queda dins de l'enquadrament. Fora de camp és el que queda fora.
Tipus de pla
Poden ser obert, on hi haurà molta informació però poca dels personatges; i tancat, perd informació del paisatge, però dona més informació dels personatges.
També depenen de la mida:
- Gran pla general: les figures human quasi no es veuen. Amples paisatges.
- General:: és ampli, tot l’escenari, descriptiu. Figura humana es veu sencer.
- Pla sencer: normalment agafa només un personatge per ressaltar els detalls que el
caracteritzen.
- Pla americà: es veu la figura des dels genolls cap amunt.
- Pla mig: figura humana de cintura cap amunt.
- Primer pla: només es veu la cara, per les expressions facials els personatges. Intimitat
amb el personatge.
- Gran primer pla: mostra l'expressió del rostre.
- Primeríssim pla: per detalls del rostre.
- Pla detall: s’enfoca un objecte, o part del cos; centrar l’atenció del espectador en un objecte.
Moviments de càmera
Sobre el propi eix:
- Panoràmica: càmera fixa, gira sobre el propi eix. Normalment, moviment horitzontal; però també hi ha vertical.
- Entre decorats i espais.
- Tràveling: moviment uniforme, paral·lel al terra sobre algun objecte amb rodes. Moviment fixat
i lineals.
- Tràveling frontal: endavant o endarrere.
- Tràveling lateral: segueix el moviment del personatge des del costat.
- Tràveling vertical: la càmera fa un moviment ascendent o descendent.
- Tràveling circular: descriu un cercle al voltants del personatge.
Altres:
Moviments lliures:
- Moviment lliure amb grua.
- Càmera en mà.
- Steadicam.
Moviments òptics:
- Zoom.
- Efecte Vèrtigo: tràveling + zoom
Punts de vista
- Càmera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.
- Càmera subjectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge.
Il·luminació
- Llum creuada: entre dos focus aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.
- Llum picada: focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.
- Llum contrapicada: des de baix, ressaltarà les ombres exageradament.
- Contrallum: darrera del personatges, silueta ressalta.
- Laterals: volum, ressalten textures.
05
Publicitat
Briefing
Document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Segmentació
Acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
Públic objectiu
És el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
Director d’estratègia (Planner)
És la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament
Estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan
Frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat emocional
Estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral
Publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Jocs publicitaris
Jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa
Publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Postproducció
És l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.
Anunci
Suport visual, auditiu o audiovisual de curta duració que transmet un misatge, generalment cenrat en una idea o un fet concret, amb objectius publicitaris.
Diferents tipus d'anuncis:
TESTIMONIALS: Apareix el client de del producte o servei i dona la seva opinió. També poden aparèixer personaes famoses o expertes.
ESCENES COTIDIANES: Surt una actor presentant una escena quotidiana en la qual apareix un problema del dia a dia i mostra les ventatges del producte.
PROBLEMA-SOLUCIÓ: Es mostra un problema i seguidament la solució.
RAONS: Tracta de convèncer a l'espectador de la funció del servei o producte donant diferents raons per les quals l'hauria de consmuri.
PERSONATGES: S'utilitzen persontages que es puguin reconèixer fàcilment, com un personatge de la metixa marca.
COMPARACIÓ: Es compara el mateix producte però d'una altra marca, mostrant millors resultats que les altres.
EMOCIÓ: Utilitzen les emocions o la nostalgia per afectar directament a l'espectado i conectar amb ell.
ANALOGIA: Es fa servir per quan és difícil mostrar ala funcionalitat del producte.
Diferents funcions:
FUNCIÓ INFORMATIVA: Donar a conèixer un producte i recorre no només a la imatge, sinó també al text i/o la paraula.
FUNCIÓ FINANÇADORA: La publicitat és un dels principals mitjans de finançament per a tots els mitjans, i moltes vegades, aquesta dependència de la publicitat condiciona els programes de televisió.
FUNCIÓ SUBSTITUTIVA: Una imatge manipulada de la realitat, per exemple, un anunci de tabac mai no presentarà la realitat de les conseqüències sinó que l'associa amb emocions i sentiments com el plaer, l'aventura o la conquesta.
FUNCIÓ ESTEREOTIPADORA: Unifica gustos, hàbits de comportament i de vida. Ofereix models de vida i referents culturals.
FUNCIÓ CREATIVA: Els espots publicitaris s'han convertit en un vessant més de la creació artística, sobretot a la televisió, on molts directors de cinema han desenvolupat una feina creativa molt important. Tot i així, no ens hem de deixar portar per la posició avantguardista d'aquests espots que gairebé sempre amaguen una idea conservadora.